A llevant i a molt poca distància del salt de la Caula, en un replà inferior del cingle, hi ha un pou del glaç. Aquest pou aprofitava el glaç que es formava a l’hivern a la Muga o a la Caula. El glaç era molt preuat antigament perquè servia per conservar aliments i mantenir les begudes fresques. També s’aplicava en medicina. Es creu que aquest pou, per la seva estructura, és del XVIII. L’indret on se situa és obac, tal com correspon a la situació que ha de tenir aquest tipus d’edificacions.
El que sorprèn més són les grans dimensions -10 m de diàmetre- i el seu bon estat de conservació. És considerat el pou del glaç més ben conservat de la comarca. De planta circular, la seva coberta cupular resta intacta, com també les altres estructures. Les obertures tenen llindes monolítiques. El mur és molt gruixut, fet amb pedres força grans i sense escairar.
El fet que sigui tan gran fa pensar que la seva producció era molt important. Per tradició oral es manté encara el record que el glaç era transportat amb carro fins a Figueres, però també fins al port de Roses, on era embarcat, probablement cap a Barcelona.